PANÒPTIC: FESTIVAL DE CINEMA DE MATARÓ

El Panòptic és un festival de cinema i nous formats que explora els efectes de l’era digital en la societat: l’impacte en les relacions de poder, el control social, així com en els àmbits de l’ètica, les llibertats i els drets humans. El festival vol esdevenir un espai de debat i crítica, transformació i apodarament social.

Aquest es desenvolupa durant 3 dies, l’últim cap de setmana de setembre, de dijous 26 a dissabte 28, a la Sala d’Actes del Cafè de Mar de Mataró i inclou un espai expositiu permanent a l’Espai M|A|C Mataró Art Contemporani de Can Palauet, del 21 de setembre al 20 d’octubre de 2019.

 

El Panòptic: Festival de Cinema Mataró neix l’estiu de 2018 fruit de 3 factors: una inspiració -la Presó de Mataró-, una intuïció -la necessitat urgent de parlar del paper que les noves tecnologies tenen en la nostra vida-, i una voluntat -crear una proposta artística vinculada al territori amb un fort component social-.

 

1.

Elies Rogent, l’arquitecte que va dissenyar la Presó de Mataró, va tenir en compte el sistema de visibilitat i vigilància teòric dissenyat pel pensador del s. XVIII Jeremy Bentham, qui proposava un model estructural teòric, el panòptic, que permetia que cadascun dels reclusos d’una institució pogués ser observat des d’un punt central. Considerava que si els individus se sabien controlats en tot moment, mostrarien sempre un bon comportament. En el seu llibre Vigilar i castigar (1975), el pensador francès Michel Foucault analitza i revisa la idea de panòptic. D’acord amb Foucault la proposta arquitectònica de Bentham permet crear i sostenir una forma de poder independent d’aquell qui l’exerceix, ja que els individus es troben atrapats en una situació de control de la qual ells mateixos són portadors. L’essencial és que el subjecte sàpiga que pot ser vigilat en tot moment, sense que ho sigui necessàriament. 

 

2.

La visió de Foucault segueix vigent i arriba a totes les esferes socials i quotidianes. El lloc del vigilant l’ocupen els governs, les grans companyies de la informació i la comunicació i les grans empreses en el negoci de les dades. Internet, que nasqué com un espai de llibertat, és avui un gran mercat en mans de les empreses més poderoses del món. Sabem que, en l’univers del big data, cada un dels nostres moviments és processat, registrat i analitzat. Però és difícil encara entendre, assimilar i imaginar on ens duu aquesta nova realitat. Els riscos són tants com les oportunitats. No podem negar que l’espai digital ha sigut i és encara alliberador: ha permès trencar les fronteres i limitacions de l’espai físic, facilitar la lliure circulació i l’intercanvi d’idees, donar veu als discursos que habiten els marges i crear noves hegemonies. La tecnologia és una eina amb molts avantatges que se’ns pot escapar de les mans. Som a temps de recuperar-ne el control?

 

3.

El  Festival Panòptic vol ser un espai de debat i reflexió que ens permeti mirar de cara al present i al futur. Entendre l’amenaça que suposen les noves formes de control i vigilància, però també oferir visibilitat a aquelles iniciatives que neixen als marges, perquè és des dels marges des d’on podem qüestionar el poder unidireccional i avançar en la sobirania tecnològica. Volem aprendre i apoderar-nos juntes a través del mitjà audiovisual.

 

El festival se centra a mostrar contingut audiovisual (cinema, nous formats i arts visuals), ja sigui de ficció, documental o animació, que reflexioni sobre els aspectes relacionats amb l’impacte de la vida digital en la societat. Vol ser un espai de reflexió sobre el mitjà audiovisual en si mateix, explorar quin és el paper de la creació en la societat actual i quina influència i/o responsabilitat té sobre els temes que tracta i els efectes socials que se’n poden derivar. També inclou altres activitats al voltant del cinema i l’audiovisual, ja siguin xerrades, presentacions, concerts, col·loquis, trobades de professionals, etc. que complementen les projeccions.

 

SOBRE EL PANÒPTIC

Andreu Meixide
Codirector de BccN Barcelona CC Film Festival

Setembre 2019

“No podran posar portes al camp” va ser un dels lemes de l’activisme de fa més d’una dècada en ple context de llei Sinde i criminalització de la descàrrega a Internet. Percebíem encara Internet com un espai extern a nosaltres, un territori “verge” amb possibilitats infinites i necessari de preservar de l’avarícia de les empreses i corporacions que el volien parcel·lar i privatitzar. Han passat els anys i han canviat molt les coses. Vivim en un sistema capitalista algorítmic que tot i ser global es filtra a la medul·la de cadascú de nosaltres pel nostre mòbil. Les plataformes digitals que acceptem i que ens fan la vida més còmode i entretinguda, saben molt més de nosaltres del que creiem possible. I això deixa de fer gràcia en el moment que es pren consciència que l’algoritme no està dissenyat per facilitar-nos la vida sinó per condicionar-la, per decidir per nosaltres què consultem al web, què comprem, amb qui ens relacionem, a quina escola i a quins metges anem, quines vacances fem… I això és tot just el principi. Només cal revisar algunes produccions recents com Black mirror (2011, Channel 4) o Years and Years (2019, BBC i HBO) per adonar-nos que no som capaços ni d’imaginar-nos en la ficció un futur immediat on la relació societat-tecnologia vagi a millor. Probablement deu anys després entenem que per a les corporacions no som persones que volien circular pel territori internet sense portes, som la gespa que creix al camp com i quan volen perquè ells volen ser la terra.


Només hi ha una manera de condicionar el curs de la relació societat-tecnologia i és amb esperit crític i reflexió col·lectiva. Per tant vull compartir el plaer d’aixecar la copa i fer un brindis pel naixement d’un nou espai on poder reflexionar sobre tot això: el festival Panòptic de Mataró. Més enllà de les xifres de participació, els debats i els titulars de premsa, Panòptic ja ha assolit el seu primer gran mèrit: fer néixer un nou espai de reflexió i resistència. Espai de reflexió perquè la sola tria del tema central del festival ja és tota una declaració d’intencions i de resistència a un sistema individualista ferotge i cruel al qual guanyem una miqueta cada cop que ens ajuntem físicament i seiem uns al costat dels altres per a compartir coneixements i vivències. Els humans som poca cosa més que les històries que ens expliquem i continua sent revolucionari en la nostra societat fer-ho en comunitat. Això és el que també intentem fer des de fa deu anys organitzant el festival BccN Barcelona Creative Commons Film Festival, i poca cosa més que això. Reflexionar col·lectivament mitjançant els films realitzats sota els paraigües de la cultura lliure sobre quins són els límits del sistema en el qual vivim. Pel·lícules i obres audiovisuals que creixen als marges de la indústria tradicional però que no volen ser marginals a la societat. Obres que ens han permès transitar el terrenys desconeguts, afrontar-nos a les contradiccions pròpies i experimentar sense por a l’error nous models de relació societat-audiovisual-internet. Continua sent important creure en la cultura com un bé comú i no només com una mercaderia. Creure en l’audiovisual com a una eina de transmissió de coneixement i per tant una possible eina de transformació social. Recordar a les Administracions Públiques que el seu deure és vetllar per l’accés lliure a la cultura vetllant pel retorn social de les obres i no sent només una crossa de la indústria de beneficis privats. Continuar assenyalant el rol deshonest de les grans empreses proveïdores d’internet i tecnològiques no redistribuint els seus beneficis per afavorir un ecosistema de continguts sostenible, ric i variat, ans al contrari. Així com, obrint més el focus, continua sent urgent preguntar-se sobre les derives totalitaristes a les societats occidentals, polítiques migratòries, urgència climàtica, feminisme, etc.


Probablement un festival de cinema no pot trobar solucions, però segur que pot aportar preguntes que ens hi apropin. Panòptic neix de la inquietud i el malestar que genera una societat hipercontrolada, un bon punt de partida per a estirar del fil d’un cabdell global i sistèmic.


Celebrar de tot cor el naixement d’un nou espai de vivència col·lectiva i agrair molt a les persones que, ben segur amb moltíssima més il·lusió i intenció que recursos, ho estan fent possible.