PANÒPTIC: FESTIVAL DE CINEMA DE MATARÓ

El Panòptic és un festival de cinema i nous formats que explora els efectes de l’era digital en la societat: l’impacte en les relacions de poder, el control social, així com en els àmbits de l’ètica, les llibertats i els drets humans. El festival vol esdevenir un espai de debat i crítica, transformació i apodarament social.

Aquest es desenvolupa durant 3 dies, l’últim cap de setmana de setembre, de dijous 26 a dissabte 28, a la Sala d’Actes del Cafè de Mar de Mataró i inclou un espai expositiu permanent a l’Espai M|A|C Mataró Art Contemporani de Can Palauet, del 21 de setembre al 20 d’octubre de 2019.

 

El Panòptic: Festival de Cinema Mataró neix l’estiu de 2018 fruit de 3 factors: una inspiració -la Presó de Mataró-, una intuïció -la necessitat urgent de parlar del paper que les noves tecnologies tenen en la nostra vida-, i una voluntat -crear una proposta artística vinculada al territori amb un fort component social-.

 

1.

Elies Rogent, l’arquitecte que va dissenyar la Presó de Mataró, va tenir en compte el sistema de visibilitat i vigilància teòric dissenyat pel pensador del s. XVIII Jeremy Bentham, qui proposava un model estructural teòric, el panòptic, que permetia que cadascun dels reclusos d’una institució pogués ser observat des d’un punt central. Considerava que si els individus se sabien controlats en tot moment, mostrarien sempre un bon comportament. En el seu llibre Vigilar i castigar (1975), el pensador francès Michel Foucault analitza i revisa la idea de panòptic. D’acord amb Foucault la proposta arquitectònica de Bentham permet crear i sostenir una forma de poder independent d’aquell qui l’exerceix, ja que els individus es troben atrapats en una situació de control de la qual ells mateixos són portadors. L’essencial és que el subjecte sàpiga que pot ser vigilat en tot moment, sense que ho sigui necessàriament. 

 

2.

La visió de Foucault segueix vigent i arriba a totes les esferes socials i quotidianes. El lloc del vigilant l’ocupen els governs, les grans companyies de la informació i la comunicació i les grans empreses en el negoci de les dades. Internet, que nasqué com un espai de llibertat, és avui un gran mercat en mans de les empreses més poderoses del món. Sabem que, en l’univers del big data, cada un dels nostres moviments és processat, registrat i analitzat. Però és difícil encara entendre, assimilar i imaginar on ens duu aquesta nova realitat. Els riscos són tants com les oportunitats. No podem negar que l’espai digital ha sigut i és encara alliberador: ha permès trencar les fronteres i limitacions de l’espai físic, facilitar la lliure circulació i l’intercanvi d’idees, donar veu als discursos que habiten els marges i crear noves hegemonies. La tecnologia és una eina amb molts avantatges que se’ns pot escapar de les mans. Som a temps de recuperar-ne el control?

 

3.

El  Festival Panòptic vol ser un espai de debat i reflexió que ens permeti mirar de cara al present i al futur. Entendre l’amenaça que suposen les noves formes de control i vigilància, però també oferir visibilitat a aquelles iniciatives que neixen als marges, perquè és des dels marges des d’on podem qüestionar el poder unidireccional i avançar en la sobirania tecnològica. Volem aprendre i apoderar-nos juntes a través del mitjà audiovisual.

 

El festival se centra a mostrar contingut audiovisual (cinema, nous formats i arts visuals), ja sigui de ficció, documental o animació, que reflexioni sobre els aspectes relacionats amb l’impacte de la vida digital en la societat. Vol ser un espai de reflexió sobre el mitjà audiovisual en si mateix, explorar quin és el paper de la creació en la societat actual i quina influència i/o responsabilitat té sobre els temes que tracta i els efectes socials que se’n poden derivar. També inclou altres activitats al voltant del cinema i l’audiovisual, ja siguin xerrades, presentacions, concerts, col·loquis, trobades de professionals, etc. que complementen les projeccions.