EL PANÒPTIC

El nom i el concepte d’aquest festival s’inspiren en la forma arquitectònica d’un dels espais emblemàtics de la ciutat: la Presó de Mataró. En aquest espai (actualment en reformes), s’hi desenvoluparà part de l’activitat del festival en els properes edicions.

Elies Rogent, l’arquitecte que va dissenyar la Presó de Mataró va tenir en compte el sistema de visibilitat i vigilància teòric dissenyat per Jeremy Bentham, el panòptic. La presó, la primera a utilitzar aquest model a l’Estat espanyol, té forma de semicercle per tal d’assolir l’objectiu de vigilància del sistema panòptic: tots els interns poden ser vistos des d’un punt central. El model de panòptic de Bentham també s’ha utilitzat en el disseny de molts altres centres penitenciaris, molts d’ells anomenats “Model”.

El sistema de vigilància que dissenya Bentham és per Foucault una metàfora de les relacions de jerarquia i poder de l’estat modern. El panòptic és una forma de vigilar en la que no cal emprar la força per tal d’exercir poder, sinó tan sols que els individus sàpiguen que poden estar essent vigilats en qualsevol moment.

La metàfora de Foucault segueix vigent, i arriba a totes les esferes socials i quotidianes. Com més s’estén l’ús de dispositius tecnològics, més susceptibles som a ser controlats. Però, malgrat la presència omnipresent de la tecnologia a les nostres vides, encara sabem poc de les empreses i models que la regeixen i dels seus efectes a mig llarg termini. Com fer-ne un ús responsable o com fer-la encaixar en un marc ètic que no segueix el ritme frenètic de la innovació són algunes de les preguntes obertes que volem afrontar.

El Festival Panòptic vol investigar sobre aquestes i altres qüestions a través del cinema, les arts visuals i de la creació d’espais de pensament crític, per tal d’apoderar-nos del nostre espai en un món digital i avançar en la sobirania tecnològica.