Locus Amoenus

La 2a edició del Panòptic. Festival de Cinema de Mataró té lloc en plena pandèmia mundial. La incertesa del futur i la sensació de caos associada al moment actual ens situen inevitablement en el marc mental de la distopia. Però davant un present que ens convida al pensament distòpic, en aquesta edició volem defensar que el futur no és una catàstrofe inevitable. El futur és la conseqüència de les nostres accions diàries per a construir espais físics i digitals habitables.

En concret, volem fixar-nos en espais segurs i contra-normatius en l’àmbit digital, caracteritzats per la llibertat, el suport mutu o la generació de discurs, a partir de l’estètica i les eines de l’univers digital. Locus amoenus digitals que també ho són per al nostre jo analògic.

Aquests espais, generats en el si de plataformes mainstream com Instagram, els construeixen creadores joves que a través de mems, fotomuntatges i utilitzant l’humor, la ironia, els neons, els filtres i els emojis articulen discursos polítics i filosòfics amb un marcat caràcter subversiu. Des de reflexions sobre la identitat (dins i fora d’Internet) fins a temes que van des de les cures, les diferències de classe, la precarietat, el gènere, la sexualitat, l’exposició del cos o la depressió, entre d’altres.The Body Backyard és el projecte d’una d’aquestes creadores, la dissenyadora audiovisual Cruelaudia, que partint de la base d’un marc teòric que gira entorn de la idea d’avatar, qüestiona la forma en la qual s’entén el cos físic i el cos digital i planteja el paper que desenvolupa l’ús d’avatars en el món de la publicitat i el màrqueting, així com l’avatar contextualitzat dins d’un espai digital concret, les xarxes socials i els mitjans, abandonant la idea d’avatar com alguna cosa que es concep només en videojocs.

En les entrevistes que proposa per aquesta ocasió, Cruelaudia conversa, des de l’espai digital, amb quatre creadores digitals, dues artistes visuals i dues creadores de mems, sobre les seves visions del futur.

Sobre les artistes

Estela Ortiz (Terrassa, 1988). M’agrada dir que faig investigació cultural perquè el meu camp de treball és poc concret i interdisciplinari, soc politòloga i vinc del món de l’art contemporani però amb els anys m’he anat especialitzant en cultura digital i en la creació de contingut. El meu projecte més conegut és Filósofos del Tinder, una pàgina de Facebook i Instagram que existeix des de 2016 i on s’han recopilat milers de descripcions de perfils a la app, sobretot d’homes. Aquest projecte ha culminat el passat any amb la publicació, juntament amb Núria Gómez Gabriel, del llibre Love me Tinder (2019, Temas de Hoy). En quant al món radiofònic, he sigut col·laboradora de Tardeo a Radio Primavera Sound, dirigeixo el podcast sobre cultura millennial Sabor a Wifi i aquesta temporada estaré a l’equip de Els experts d’iCat.fm on parlaré diàriament sobre actualitat i cultura digital.

Rita Rakosnik (Barcelona, 1993), amant professional, ghost influencer i experta en selfies. Amb la passió com a divisa i l’elegància com a marca d’aigua, tot el que faig és una excusa per assajar des dels efectes i els afectes de l’escriptura: crítica, comissariat, teorització estètica. El meu primer compte de Hotmail era rita_sakura_1 i segueixo sent un objecte melancòlic obsessionat pel fracàs de les frases. Si pogués parlar per una imatge diria: «estic cansada d’aquesta nitidesa asèptica Full HD, vull coses tendres i borroses».

@memetesdelmoderneo (Ariadna Vegas) sorgeix de la necessitat d’una “modernita” de queixar-se dels “modernos” i de l’escena alternativa al nostre país. Per desgràcia, tot el rollete indie està plagat de masclisme, hipernormalització de les drogues i violència sexual: des de mansplaining a pedofília i assetjament a menors, passant per tocaments a concerts, emborratxar a xavales per poder-les-hi fotre mà i “has escoltat aquest grup? Estan bé per ser ties!”. Odio que passi això, i odio no sentir-me a gust en espais on en teoria m’hi hauria de sentir. Per això crec que nosaltres mateixes hem de parlar de la violència que patim la gent llegida com a tia en espais “alternatius” i de la nostra sexualitat com a cosa natural i no erotitzada pel consum cismasculí, en clau d’humor però sense perdre el punt agredolç que molts cops caracteritza la nostra experiència compartida. I també hem de parlar de com odiem la policia. D’això n’hem de parlar sempre.

Ana Gamiz. Me interesan la filosofía, la política y las cuestiones relativas al conocimiento, la verdad y el poder que de ellas emana. Desde hace muchos años que he encontrado en las redes sociales un espacio donde poder hacerme mi habitación propia. De Reddit a Instagram, pasando por TikTok, me imagino un futuro en el que se ha normalizado que el mundo virtual también es real.

Sobre la comissària

Claudia Martín (1998, Barcelona) és dissenyadora audiovisual i artista digital a Barcelona sota el sobrenom Cruelaudia. Estant encara estudiant la carrera de Disseny Audiovisual a BAU (Centre Universitari de Disseny de Barcelona) ha ampliat la seva formació en modelatge i animació 3D de forma autònoma. En la seva curta trajectòria ha realitzat projectes tant de disseny gràfic com audiovisual, majorment orientats al món de la música i la moda. Des de videoclips íntegrament gravats i postproduïts, artworks en 2D i 3D, fins a visuals per a la Mercedes Benz Fashion Week.

Recentment ha finalitzat el seu Treball Final de Grau en el qual està realitzant un programa d’entrevistes a través de cossos digitals, on replanteja l’ús del concepte “avatar” des de diversos punts de vista. Tenint en compte també la importància del posicionament polític en el moment sociocultural actual, a través de l’eix central del programa es tracten temes d’actualitat. The Body Backyard es pot trobar a Youtube i està íntegrament produït per l’artista, tant contingut com muntatge i imatge gràfica en 2D i 3D estàtica i animada.

Del 19/09 al 25/10 de 2020
M|A|C Espai
Sales d’exposicions de Can Palauet

Dijous de 20h a 22h
Divendres i dissabte de 11h a 14h i de 17h a 21h
Diumenge 26 d’11h a 14h

Entrada gratuïta