La troballa d’un artefacte arqueològic renderitzat

“Al cim d’un turó nevat, s’aixequen les runes d’algun tipus
d’estructura antiga. La totxana i el ciment que fa que es mantingui
dret no sembla actuar de forma lògica. Si aixeques el cap, te n’adones
que els maons es comencen a separar erràticament, desdibuixant el
perfil de l’edifici i quedant suspesos en l’aire, congelats en una
explosió infinita. Movent-te entre les columnes, les perspectives
fallen, fent que l’interior d’una cambra es pugui percebre sense obrir
la porta o que les escriptures incrustades a les parets es projectin
al cel. Ara, des del centre d’un pati interior desfragmentat, mentre
l’horitzó fa pampallugues, acaricies el glitch amb la punta dels teus
dits i anuncies la troballa.”

El projecte expositiu La troballa d’un artefacte arqueològic renderitzat, plantejat dins el context del Festival Panòptic, que aquest any té lloc dins l’espai de l’antiga Presó de Mataró, es proposa com un exercici de ficció especulativa.

Agafant el concepte de lore (que es podria traduir com tot el rerefons que hi ha darrere d’un relat de ficció), hem creat un grup de treball, conformat per les artistes Marion Balac, Pau Magrané i Julia Varela i gestionat per Daniel Moreno Roldán, per intentar imaginar un futur hipotètic. Aquest futur, mitjanament proper, ens fa pensar en un ocàs d’Internet i les xarxes. Un moment en què les infraestructures de telecomunicació massives han caigut o es troben en un estat de deteriorament.

Les peces i propostes que tractem des del grup de treball s’entenen, gairebé, com petites troballes arqueològiques. Cadascuna d’elles ens dona pistes de com és aquest suposat avenir. Un món on les úniques xarxes de comunicació que es mantenen operatives són aquelles que funcionen de forma autònoma i no depenen d’infraestructures centralitzades; on l’única manera de lluitar contra la incomunicació és formant part de plataformes col·lectives; on encara hi ha rastres de grups de gent que, resilientment, lluiten contra l’obsolescència d’un cert tipus de tecnologia; on totes aquelles xarxes neuronals i projectes d’Intel·ligència Artificial han deixat de banda els seus propòsits pràctics originals per desenvolupar consciència emocional i donar espai als seus desitjos; on el nostre patrimoni cultural digital ha perdut la seva closca dura (el seu hardware) caient en l’obscuritat; on un artefacte arqueològic material explica menys de la nostra història que la seva còpia escanejada en 3D i virtualitzada.

Així doncs, la proposta expositiva no pretén concretar una idea específica o comunicar un missatge clar i detallat sobre aquest futur imaginar, sinó al contrari: obrir el màxim de fils, debatre’ls entre nosaltres i abraçar la complexitat del seu lore.

Sobre les artsites

Julia Varela (Madrid, 1986) és una artista que treballa sobre el mitjà i la materialitat de les imatges en l’era de les tecnologies digitals. La seva investigació se centra en els estats adoptats per allò irrepresentable, el que es resisteix a ser representat. Ha format part del programa d’investigació Critical Images a Kungl. Konsthögskolan Royal Institute of Art a Estocolm, Suècia. És llicenciada en Belles Arts i ha realitzat un Master in Arts Sculpture a la Royal College of Art de Londres. Les seves últimes exposicions han tingut lloc a la Galeria Joan Prats (Barcelona), la Fundació Suñol (Barcelona) i Somerset House (Londres)

Sobre el comissàri

Del 23 al 26/09 de 2021
M|A|C Presó

Dijous de 20h a 22h
Divendres i dissabte de 11h a 14h i de 17h a 21h
Diumenge 26 d’11h a 14h

Entrada gratuïta