Exposició

La troballa d'un artefacte arqueològic renderitzat

Del 23 al 26 de setembre | Presó de Mataró

Horaris visita:
Dijous 23 de 20h a 22h
Divendres 24 de 11h a 14h i de 17h a 21h
Dissabte 25 d’11h a 14h i de 17h a 21h
Diumenge 26 d’11h a 14h

Visita guiada a l’exposició a càrrec del comissari Daniel Moreno Roldán
Diumenge 26 a les 12h | Activitat gratuïta
Reserva entrades aquí

Al cim d’un turó nevat, s’aixequen les runes d’algun tipus
d’estructura antiga. La totxana i el ciment que fa que es mantingui
dret no sembla actuar de forma lògica. Si aixeques el cap, te n’adones
que els maons es comencen a separar erràticament, desdibuixant el
perfil de l’edifici i quedant suspesos en l’aire, congelats en una
explosió infinita. Movent-te entre les columnes, les perspectives
fallen, fent que l’interior d’una cambra es pugui percebre sense obrir
la porta o que les escriptures incrustades a les parets es projectin
al cel. Ara, des del centre d’un pati interior desfragmentat, mentre
l’horitzó fa pampallugues, acaricies el glitch amb la punta dels teus
dits i anuncies la troballa.

El projecte expositiu “La troballa d’un artefacte arqueològic renderitzat”, plantejat dins el context del Festival Panòptic, que aquest any té lloc dins l’espai de l’antiga Presó de Mataró, es proposa com un exercici de ficció especulativa.

Agafant el concepte de lore (que es podria traduir com tot el rerefons que hi ha darrere d’un relat de ficció), hem creat un grup de treball, conformat per les artistes Marion Balac, Pau Magrané i Julia Varela i gestionat per Daniel Moreno Roldán, per intentar imaginar un futur hipotètic. Aquest futur, mitjanament proper, ens fa pensar en un ocàs d’Internet i les xarxes. Un moment en què les infraestructures de telecomunicació massives han caigut o es troben en un estat de deteriorament.

Les peces i propostes que tractem des del grup de treball s’entenen, gairebé, com petites troballes arqueològiques. Cadascuna d’elles ens dona pistes de com és aquest suposat avenir. Un món on les úniques xarxes de comunicació que es mantenen operatives són aquelles que funcionen de forma autònoma i no depenen d’infraestructures centralitzades; on l’única manera de lluitar contra la incomunicació és formant part de plataformes col·lectives; on encara hi ha rastres de grups de gent que, resilientment, lluiten contra l’obsolescència d’un cert tipus de tecnologia; on totes aquelles xarxes neuronals i projectes d’Intel·ligència Artificial han deixat de banda els seus propòsits pràctics originals per desenvolupar consciència emocional i donar espai als seus desitjos; on el nostre patrimoni cultural digital ha perdut la seva closca dura (el seu hardware) caient en l’obscuritat; on un artefacte arqueològic material explica menys de la nostra història que la seva còpia escanejada en 3D i virtualitzada.

Així doncs, la proposta expositiva no pretén concretar una idea específica o comunicar un missatge clar i detallat sobre aquest futur imaginar, sinó al contrari: obrir el màxim de fils, debatre’ls entre nosaltres i abraçar la complexitat del seu lore.

 

 

Així doncs, la proposta expositiva no pretén concretar una idea especifica o comunicar un missatge clar i detallat sobre aquest futur imaginar, sinó al contrari: obrir el màxim de fils, debatre’ls entre nosaltres i abraçar la complexitat del seu “lore”.

PARTICIPANTS

COMISSARI

Daniel Moreno Roldán

Daniel Moreno Roldán (Barcelona, 1990) és artista i músic. Recentment, la seva feina gira al voltant de qüestions d’obsolescència, nostàlgia i temporalitat en els entorns digitals, així com d’arxivística i conservació a Internet. Ha mostrat la seva obra a “Ràdio Nostàlgia Profunda” (Bombon Projects, Barcelona), “Instadeath” (La Casa Encendida, Madrid), “Myspace Dragon Hoard” (Lost WorldWW Muisc) (BSC, Barcelona), “Esdevenir immortal i després morir” (La Capella, Barcelona), “Goodbye, My Sunny Child” (SWAB, Barcelona), “Assumpte: una forta intuïció” (MNAC, Barcelona), “You are too alert to sleep any longer” (The Roommates, Londres), “Some and Others” (Spinnerei, Leipzig), “Ella: allà i després” (Blueproject Foundation, Barcelona) i “Pica i Fuig!” (Fundació Joan Miró, Barcelona) entre d’altres. Ha rebut el Premi Art Nou 2021 (Barcelona), el Premi Embarrat 2017 (Tàrrega) i ha estat becat per BCN Producció (Barcelona), /UNZIP (El Prat de Llobregat), Can Felipa (Barcelona), Sant Andreu Contemporani (Barcelona) i Sala d’Art Jove (Barcelona). També ha estat resident a Hangar (Barcelona), Fabra i Coats (Barcelona), Can Serrat (El Bruc) i NauEstruch (Sabadell).

ARTISTES

Marion Balac

Marion Balac (Aix-en-Provence, 1984) és una artista francesa llicenciada en Belles Arts per l’ENSBA de Lyon i Màster en Arts per la Universitat Paris 1 Panthéon La Sorbonne. El seu treball utilitza diferents mitjans com el vídeo, la fotografia, el dibuix, les captures de pantalla i les webs. Recol·lectant dades i imatges, utilitzant webs d’ús quotidià com eines de creació, elabora ficcions i situacions inèdites.

La seva feina ha estat exposada a Thaddaeus Ropac gallery (Pantin) per Jeune Création, Fabra i Coats - Centre d'Art Contemporani (Barcelona), le Confort Moderne (Poitiers), le Bel Ordinaire (Pau), LOOP Barcelona, Cankarjev Dom (Ljubljana), Annka Kultys Gallery (Londres), Galerie Manqué (New York), Cité Internationale des Arts (París), Enclave Projects (Londres), Paradise Works (Manchester), Bandits-Mages (Bourges), Espace des Blancs-Manteaux (París), l’Abbaye (Annecy-le-Vieux), Hectoliter Gallery (Brussel·les), Musée Saint-Raymond (Tolosa)... Ha tingut la possibilitat de desenvolupar la seva feina en residència com la Casa Velázquez a Madrid, Salón Bellefour a Buenos Aires o Hangar a Barcelona.

Actualment treballa com a investigadora a les escoles de Belles Arts de Caen i Clermont-Ferrand, i de professora de videoart a l’escola de Belles Arts de Marsella.

Julia Varela

Julia Varela (Madrid, 1986) és una artista que treballa sobre el mitjà i la materialitat de les imatges en l’era de les tecnologies digitals. La seva investigació se centra en els estats adoptats per allò irrepresentable, el que es resisteix a ser representat. Ha format part del programa d’investigació Critical Images a Kungl. Konsthögskolan Royal Institute of Art a Estocolm, Suècia. És llicenciada en Belles Arts i ha realitzat un Master in Arts Sculpture a la Royal College of Art de Londres. Les seves últimes exposicions han tingut lloc a la Galeria Joan Prats (Barcelona), la Fundació Suñol (Barcelona) i Somerset House (Londres).

Pau Magrané

Pau Magrané (Reus, 1984) és artista i músic. Viu a Torredembarra. Llicenciat en Belles Arts a la Kunsthochschule Berlin-Weissensee i a la Universitat de Barcelona. Màster en Creació de Videojocs per l’IDEC - Universitat Pompeu Fabra.

Ha realitzat performances i exposicions a “25 anys de La Capella” (Barcelona 2019), “The Rubbery” (1646 Gallery, Den Haag 2018), “Propuesta para un archivo de vídeo” (Centro de Arte Reina Sofía, 2018), “Hybrid Matter” (Arts Santa Mònica, Barcelona, 2017), “The whole world was singing” (Blueproject Foundation, Barcelona, 2016), “MACBA es viu” (Barcelona, 2016), “Mercuri Splash” (Fundació Miró, Barcelona, 2015), entre d'altres. Ha col·laborat amb diferents artistes com Lucia C.Pino, David Bestué, Anna Moreno, Antoni Hervás, Ariadna Parreu, Sara Gonzalez de Ubieta o Roger Serret i Ricou.

És professor de gràfics 3D, dibuix i animació a L'Escola d'Art La Industrial, La Salle Barceloneta i al grau Multimedia de la Universitat Oberta de Catalunya.