Joves en joc

Més informació

Es pot jugar l’amor? Com simbolitza els afectes la interactivitat videolúdica? Quins tipus de relacions està representant la ficció digital contemporània? Com ens predisposa la pantalla i les seves promeses de llibertat davant el joc romàntic? Per a reflexionar entorn d’aquestes i moltes altres preguntes, en aquesta edició de Panòptic hem sumat esforços al costat de Joves en Joc, l’espai adolescent de cultura videolúdica que, cada divendres, a la sala Cre(acció) de la Biblitoeca Pompeu Fabra, ens permet acostar-nos a una selecció temàtica de jocs amb els quals expandir la nostra mirada cap a aquest mitjà. Si et ve de gust provar l’amorosa col·lecció d’obres preparada per l’equip per a l’ocasió, només has d’apropar-te a la biblioteca i posar-te a jugar.

Joves en joc és un espai de joc dirigit a adolescents i dissenyat per mostrar la pluralitat i la riquesa estètica i de gaudi que ofereix el món del videojoc. Ubicat a a la sala Cre(acció) de la Biblitoeca Pompeu Fabra de Mataró, aquesta iniciativa pren forma apartir d’un club on reunir-nos cada mes per descobrir i provar nous jocs i parlar-ne una estona, comentant els videojocs, les seves històries, la seva música, el disseny artístic, i molt més!

Sobre els videojocs

Aquest petit calidoscopi de representacions videolúdiques de l’amor no pretén ser un reflex qualitatiu del mitjà. La selecció ha de ser entesa com un viatge en el qual cada obra triada vol mostrar alguna de les maneres en les quals el videojoc contemporani ha fet del constructe amorós i afectiu part important del seu discurs. Hi trobaràs des de reflexions conceptuals sobre el relacional amb altes càrregues de simbolisme abstracte fins a conflictives representacions estetitzades del fet romàntic, passant per altres jocs que, simplement, naturalitzen la quotidianitat amorosa com a part del seu disseny interactiu. Aquest prisma d’obres, pensat a més perquè pugui ser gaudit per públics adolescents, és, per tant, una invitació a mirar críticament el videojoc com a expressió dels afectes, amb moltes de les seves possibilitats i alguna de les seves problemàtiques.

Haven
Desenvolupat per The Game Bakers, 2020

I si Romeu i Julieta, en comptes de morir, haguessin escapat del seu terrible destí en una nau espacial i aterrat en un planeta desconegut en el qual poder -o intentar, almenys- construir la seva amorosa quotidianitat? Un joc cooperatiu que convida a pensar el valor simbòlic de la rutina quan la vida es converteix en supervivència.

Plug&Play
Desenvolupat per Mario von Rickenbach i Michael Frei, 2015

Desafiant obra assagística que construeix, mitjançant una brillant mixtura audiovisual i mecànica, una reflexió al·legòrica entorn de la hiperconnectivitat relacional actual i els seus ressons en les responsabilitats afectives.

It Takes Two
Desenvolupat per Hazelight Studios, 2021

Un exemple de videojoc generalista que aborda l’amor i el desamor com a eix de la seva narrativa. En aquest joc de cooperació manegem als membres d’un matrimoni, màgicament convertits en ninots per la seva filla, per a intentar superar de manera simbòlica les dificultats relacionals per les quals transiten.

Florence
Desenvolupat per Mountains*, 2018

Un exemple ja canònic dels modes en què el videojoc és capaç de representar les dinàmiques i conflictes de la convivència amorosa mitjançant l’ús simbòlic de la seva mecànica de joc.

*Ken Wong, dissenyador principal del joc, va ser acusat d’abús d’autoritat durant el procés de realització de l’obra. Els conflictes discursius que poden arribar a interpretar-se en la narrativa de Florence, així com la gravetat de les acusacions, han fet que des del Panòptic vulguem explicitar-les i emmarcar d’aquesta manera la seva elecció.

Bury Me, My Love
Desenvolupat per The Píxel Hunt, 2017

Hi ha espai, temps i rellevància per als afectes mentre la teva parella et narra en temps real, per whatsapp, el seu viatge migratori des de Síria a Europa a la recerca d’un futur millor? Una interessant obra que fusiona els temps ficcionals i reals, per a fer-nos sentir la incòmoda angoixa no sols del relat sinó de la seva possible absència. Perquè, com ens expressem quan existeix la possibilitat de no tornar a rebre resposta?

Selecció a cura de Lucas Ramada Prieto i l’equip de la Biblioteca Pompeu Fabra.